dijous, 27 de març del 2008

EDUCACIÓ VS POLÍTICA: SEMPRE AMB LES DE PERDRE L'EDUCACIÓ

En educació tothom sap que quan ens trobem amb un canvi polític, és del tot provable que acabi "rebent" l'educació, i molts cops cap a pitjor. El que hauria d'haver és una llei a part que no depengués del govern, sinó d'altres factors en els quals només hi hagués gent relacionada amb l'àmbit educatiu per fer avanços per millorar, no empitjorar.

Respecte les escoles privades i públiques crec que hi ha un gran error de fa temps i que és molt complicat d'arreglar. L'ideal seria que totes les escoles focin públiques, l'educació hauria de ser gratuïta per tots els infants i a tota arreu. Com a altres països, com Finlàndia, perquè tot infant té dret a una educació, després, al créixer ja decidiran si volen seguir estudiant o no, però si des d'un principi se'ls hi posen impediments serà molt complicat (i realment, ho és) seguir estudiant.

En el tema del professorat, també haurien d'adquirir una formació molt més estricte i mesurada, ja que actualment sembla que la carrera de magisteri es triï per fer "alguna cosa" , que no se li doni importància, com si tothom tingui capacitats d'ensenyar; quan realment és un dels punts més ferms que es té per a la formació de la persona. Sense educació no es pot anar en lloc.

3 comentaris:

Rous ha dit...

bones!!!
Del comentari que has fet sobre l'article, volia posicionar-me amb tu en el fet que s'hauria de valorar més la feina del professor, ja que no tothom està capacitat per dur aquesta feina i molt menys de fer la "feina ben feta". Actualment sembla que un professor sigui aquell que ha d'educar als nens i que alhora els ha de guardar mentre els pares estan a la feina... a part, en alguna ocasió hem sentit a parlar d'un pare que ha amenaçat al professor del seu fill perquè aquest últim li havia dit que l'havia castigat o alguna cosa d'aquestes. La raó recau en la poca valoració. És com la típica frase que diu algun dels nostres professors: si no deixariem que ens curés un metge que encara no té la carrera o no exerceix bé la professió, perquè en educació no passa el mateix???

PAIDEIA ha dit...

Evita!!!

Respecte al teu comentari... Estic molt d'acord en dos aspectes que em semblen fonamentals: l'educació només hauria d'estar en mans dels que realment en saben i n'entenen, i que hauria de ser pública, i es que com a dret fonamental se'ns hauria de facilitar a tots, i no dificultar l'accés a una educació bona i de qualitat. I es que com sempre, sembla que els diners ho siguin tot, aportant millor educació i per tant millors opcions de vida en el futur; ajudant i augmentant així les desigualtats socials.

Patri

mireia ha dit...

Ei!!
Crec que comentes varies coses importants i del tot reals en l'actualitat en que vivim. Els professors haurien d'estar millor reconeguts, ja que la seva tasca és essencial, són els que permeten que ens desenvolupem com a persones. Potser amb un sou millor i una formació més acurada a la societat d'avui ajudarien a una millora, sempre i quant la política deixi de fer-nos ballar com unes titelles...
Un altre punt a destacar del teu text és la relació entre escola pública i privada. Diria que la gent que opta per portar als seus fills a una escola privada és perquè espera que els docents estiguin més preparats i ofereixin als seus fills un nivell de coneixements més alt, encara que avui dia no es pot assegurar perquè és l'educació en general que pateix i no està a l'alçada.
És complicat, però hem de treballar per millorar les coses.

Mireia