HISTÒRIA DE VIDA: 23 anys aprenent amb un somriure

El dia 10 de maig del 1985 a Barcelona, una nena va néixer en un dia que no és habitual el mes de maig... envoltada de neu… aquesta nena sóc jo.
En llarg dels meus casi 23 anys, he tingut una educació de la qual n’estic molt orgullosa, començant per la de la família, que sempre m’han ensenyat les coses que són correctes i les que no, quines són les limitacions, etc. i acabant per la que he rebut en totes les escoles que he anat.
L’educació que he tingut en les escoles i centres en general té aquest principi...

p – 4, p – 5 I PRIMÀRIA:
Dels 5 anys als 11 anys, és a dir, de p – 4 a 6è vaig anar a l’escola St. Vicenç de Paül. Una escola de monges on només es cursava fins a 8è, i més endavant, al canviar i establir la E.S.O., es van quedar a 6è. La tenia a menys de 2 minuts de casa, això m’agradava perquè sempre podia veure més estona els dibuixos tant al matí quan esmorzava, com al migdia, ja que com la meva mare no treballava, anava a dinar a casa. En tota aquesta etapa només en vaig quedar a dinar dues vegades a l’escola, i al últim curs.
He de confessar que fins que no vaig ser una miqueta més gran no m’agradava anar a l’escola, perquè sempre volia estar “amb la mama” si més no al principi de curs, quan anaven passant els dies ja se’m passava.
Respecte al professors de primària van haver-hi tres que em van marcar:
“Sor Josefina”, una monge que em feia “por” cada cop que la tenia a classe em feia fora perquè plorava, era superior a mi, i clar, com els nens diuen les veritats, si em preguntava perquè plorava jo li responia perquè no m’agradava.
L’altra professora es deia Carme, que ja la vaig tenir a 6è, recordo que ensenyava molt bé i vaig aprendre molt, considero que va ser la millor en tot primària. I per últim el professor de gimnàs, el Manel, que patia i ho passava bé alhora, vull dir, no oblidaré els dies que havíem de saltar el poltre i jo no en sabia però també ens feia jugar molt i tenia un caràcter peculiar. Aquest professor va ser el primer que em va ensenyar normes de esports i des de llavors sempre m’han agradat gairebé tots els esports. (futbol, basquet, hambol...).


SECUNDÀRIA (E.S.O.):
Vaig començar la E.S.O. a una altra escola, a l’Institució Montserrat.
Ha estat la millor escola en la que he estudiat, tenien una molt bona manera d’ensenyar, d’aprendre conjuntament, d’inculcar-nos uns valors.
A classe, l’estructura que teníem va ser, a 1r i 2n les taules eren de 4 o 6 persones, estàvem en grups, (menys als exàmens). I a 3r i 4t en taules de 2 persones. A partir de 2n vam començar a fer els famosos grups flexibles, que els hi dèiem: Bàsic, normatiu i aprofundiment. Jo sempre vaig anar el grup d’aprofundiment a matemàtiques i llengües menys un trimestre de català que vaig està al normatiu.
També fèiem les típiques assignatures variables que ens dèiem que en tota la ESO havíem d’escollir unes mínimes de llengua i matemàtiques però la resta no, llavors fèiem assignatures de ciències naturals per aprendre sobre l’univers, de fer coses amb fusta, a iniciar-nos al món de la televisió, de la fotografia, etc... Crec que aquestes assignatures ens van servir no només per aprendre una mica de cultura general, sinó per educar-nos, ja que fèiem moltes coses en grups.
El que més he de destacar d’aquesta escola són els grans professors que vaig tenir, tots; tots eren genials, no t’ensenyaven només, t’educaven amb carinyo, tots ells tenen algun punts que els fa que siguin especials per mi i que els recordi amb molt de orgull. Fins i tot ara, si els vaig a visitar, em segueixen tracten com si fos l’alumne que van tenir ja fa bastants anys.

BATXILLERAT:
Aquesta és una de les etapes que menys m’ha agradat, només es salven les amistats que vaig fer. L’educació la que tocava, la d’un institut de batxillerat normal. L’institut es diu Joan Pelegrí, i en aquest seria tot el contrari que l’anterior, salvaria a un o dos professors de tots els que vaig tenir.
Vaig fer el batxillerat científic; el que crec, és que la diferència de nivell acadèmic en ESO i batxillerat era molt gran i de treure notables vaig passar a suspendre’n 6 al primer trimestre, però a les recuperacions tot es va solucionar i vaig passar a 2n curs, vaig aprovar amb els dos anys el batxillerat.
Destacaria dos punts en aquesta etapa: El primer, es que érem capaços de fer uns 12 exàmens en una/dues setmanes amb classes incloses, i ara ens posen 3,4 o 5 i ens pugem per les parets, crec que hem perdut hàbit d’estudi i ens hem acostumat a fer treballs en grups o individuals i reflexionar sobre les coses, no “empollar i vomitar”. I el segon, que és com anècdota, que la meva tutora em va dir que no m’esforces a fer la selectivitat perquè no estava capacitada per anar a la universitat, que millor anés algun cicle de grau superior, sort que sempre he estat una noia amb caràcter i no vaig fer cas, perquè clar, sempre he tingut el problema de ser una mica “mandrosa”.

CURS DE SELECTIVITAT:
Al acabar el batxillerat, em vaig relaxar tant que no vaig poder aprovar la selectivitat, i per fer-ho bé, vaig esperar-me un any, m’he la vaig preparar i de pas, vaig treballar en un menjador als migdies (justament a l’escola on vaig cursar la ESO) i em vaig treure el carnet de conduir.
Aquest centre es deia CETUC, ajudaven a preparar les proves tant de selectivitat com de prova per accés a la universitat per majors de 25 anys.
Bàsicament, el que fèiem eren exàmens de selectivitat, a mi em va servir perquè si la vaig aprovar.

UNIVERSITAT:
I per acabar, l’actualitat, la Universitat Rovira i Virgili, la qual vaig entrar perquè a Barcelona em va faltar una dècima, però no m’arrepenteixo gens, al contrari. Aquí he après molt, i el que més m’agrada és que la majoria de professors et coneixen, pel nom o sinó per la cara, no ets un “número” com la majoria de universitats. De la carrera, m’agrada molt i sempre he cregut que està feta a la meva mida. De feia no ens podem queixa molt si ho comparem amb altres, però cal dir que als finals de curs anem boges de feina i sobretot aquest any, suposo que s’ha de nota que només ens queda 1 any....

Un iNsPeCtOr A cLaSsE

El passat 15 d’abril, vam tenir una visita força interessant, ens va venir a fer una petita conferència l’inspertor Josep Tarragó. Va consistir més en una especie d’entrevista – explicació, on nosaltres preguntavem petits dubtes i curiositat que teniem sobre aquest tema i ells ens els anava resolvent; una manera molt dinàmica i amena de tractar un tema i d’aprendre. Les preguntes que van elaborar van ser bàsicament sobre la feina en general i cada grup, sobre el tema que tractem en el treball de classe.
El punt que més en van cridar l’atenció, va ser que per ser insperctor has d’haver estat deu anys de docent, qüestió bastant lògica, perquè si s’ha d’avaluar una escola o un professor, hauràs de saber com funsionen o com han d’actuar aquests i amb la teoria no hi ha prou.
També ens va explicar en que constava la seva feina, que vindria a ser:
- Avaluar, controlar, assesurar i supervisar accions docents i organitzatives que es realitzen en un cetre educatiu.
Però a part, també toca el tema d’atenció al ciutadà, cosa que em va sorprendre, ja que pensava que un inspector només es basava en els centres i/o oraganitzacions, no en les persones individualment, punt que em sembla molt correcte i a més, interessant de saber que es pot recorre ha aquest recurs.

SaBiEs QuE....?

En la última sessió de classe, vam està veien un vídeo amb dades curioses del món on surtien més de noranta dades quantitatives.
Quatre d’elles eren:

- 1 de cada 4 treballadors treballa contractat per menys d’un any. I més de la meitat no arriben als 5 anys d’antiguitat.

- 1 de cada 8 matrimonis a EUA en el 2006 es van conèixer per internet.

- Més de 6000 milions de missatges de text s’envien i es reben tots els dies, més que el total de persones que hi ha en el planeta.

- Més de 3000 llibres es publiquen diàriament.

EDUCACIÓ VS POLÍTICA: SEMPRE AMB LES DE PERDRE L'EDUCACIÓ

En educació tothom sap que quan ens trobem amb un canvi polític, és del tot provable que acabi "rebent" l'educació, i molts cops cap a pitjor. El que hauria d'haver és una llei a part que no depengués del govern, sinó d'altres factors en els quals només hi hagués gent relacionada amb l'àmbit educatiu per fer avanços per millorar, no empitjorar.

Respecte les escoles privades i públiques crec que hi ha un gran error de fa temps i que és molt complicat d'arreglar. L'ideal seria que totes les escoles focin públiques, l'educació hauria de ser gratuïta per tots els infants i a tota arreu. Com a altres països, com Finlàndia, perquè tot infant té dret a una educació, després, al créixer ja decidiran si volen seguir estudiant o no, però si des d'un principi se'ls hi posen impediments serà molt complicat (i realment, ho és) seguir estudiant.

En el tema del professorat, també haurien d'adquirir una formació molt més estricte i mesurada, ja que actualment sembla que la carrera de magisteri es triï per fer "alguna cosa" , que no se li doni importància, com si tothom tingui capacitats d'ensenyar; quan realment és un dels punts més ferms que es té per a la formació de la persona. Sense educació no es pot anar en lloc.

EsAs ChUlEtAs....

Aquí presento el mapa conceptual fet a partir de l'article que vaig comentar fa uns dies sobre les maneres que tenia els alumnes de copiar i quines chuletes utilitzaven. El mapa l'he fet utilitzant el programa cmaps, com vam dir a classe.

REFLEXIÓ EDUCATIVA AMB MOVIMENT

He trobat molt interessant i ingeniós el primer vídeo, comença fent la comparació dels nens en època franquista amb l’exèrcit, ja que la disciplina que utilitzaven era massa dura, d’aquesta manera crec que no ensenyaven res, només a que els nens odiessin l’educació i ho veiessin com un concepte dolent, era una ensenyança inhumana.
Seguidament mostren que s’ha de fer una educació passiva, sobre tot lliure, que els nens l’entenguin així, que puguin transmetre-la com a punt positiu, i així Aprenen que es pot fer una educació passiva, lliure; que de l’altre manera mai ho podrien entendre.
Un punt molt important crec que es la motivació als nens, cosa que abans ni es passava pel cap motiva a un nen sinó era a cop de bastó.

En el segon vídeo parlen sobre la importància que pot tenir canviar conceptes d’ensenyança, i que estiguin més dirigits a les tecnologies, que al cap i a la fi, és cap on està encaminat al món, tot i que crec que també es bo ensenyar coses de sempre, llegir un llibre, apreciar la natura, etc., no té perquè se tot tecnològic.

Copy, copy...

He llegit un article del mundo, titulat “la digitalización de las chuletas pone en jaque a la universidad” sobre les noves formes de copiar i les de tota la vida.

M’han sorprès varies coses de l’article, com ara que a EEUU o a Xina és una falta molt greu copiar o fer “xuletes”. També parla de dos persones, les quals diuen haver-se tret la carrera, o part d'ella, gairebé copiant. Ells tenen una pàgina web, la www.chuletaselectronicas.com on es poden comprar articles per copiar, i a la veritat és, que és curiós.

Crec que no s’ha de donar moltíssima importància el fet de que en un examen copiïs, és a dir, la importància que se li dona, tan com considerar-ho un delicte, doncs no. Al cap i a la fi, a qui li acaba perjudicant és a un mateix, ja que a la llarga, la matèria que ha copiat mai la sabrà. Fins i tot, molts cops he pensat que surt a conte passar el temps estudiant que fent la “xuleta”, perquè a més, t’hi acabes enganxant i fent-ho sempre, fins que et veuen, no crec que valgui la pena a nivells universitaris.

Per últim, us recomano que llegiu la noticia, és interessant i entretinguda.

http://aula.elmundo.es/noticia.cfm?idTipoPortada=1&general=1&idComunidad=&idPortada=84&idNoticia=2757