divendres, 29 de febrer del 2008

REFLEXIÓ EDUCATIVA AMB MOVIMENT

He trobat molt interessant i ingeniós el primer vídeo, comença fent la comparació dels nens en època franquista amb l’exèrcit, ja que la disciplina que utilitzaven era massa dura, d’aquesta manera crec que no ensenyaven res, només a que els nens odiessin l’educació i ho veiessin com un concepte dolent, era una ensenyança inhumana.
Seguidament mostren que s’ha de fer una educació passiva, sobre tot lliure, que els nens l’entenguin així, que puguin transmetre-la com a punt positiu, i així Aprenen que es pot fer una educació passiva, lliure; que de l’altre manera mai ho podrien entendre.
Un punt molt important crec que es la motivació als nens, cosa que abans ni es passava pel cap motiva a un nen sinó era a cop de bastó.

En el segon vídeo parlen sobre la importància que pot tenir canviar conceptes d’ensenyança, i que estiguin més dirigits a les tecnologies, que al cap i a la fi, és cap on està encaminat al món, tot i que crec que també es bo ensenyar coses de sempre, llegir un llibre, apreciar la natura, etc., no té perquè se tot tecnològic.


dimecres, 13 de febrer del 2008

Copy, copy...

He llegit un article del mundo, titulat “la digitalización de las chuletas pone en jaque a la universidad” sobre les noves formes de copiar i les de tota la vida.

M’han sorprès varies coses de l’article, com ara que a EEUU o a Xina és una falta molt greu copiar o fer “xuletes”. També parla de dos persones, les quals diuen haver-se tret la carrera, o part d'ella, gairebé copiant. Ells tenen una pàgina web, la www.chuletaselectronicas.com on es poden comprar articles per copiar, i a la veritat és, que és curiós.

Crec que no s’ha de donar moltíssima importància el fet de que en un examen copiïs, és a dir, la importància que se li dona, tan com considerar-ho un delicte, doncs no. Al cap i a la fi, a qui li acaba perjudicant és a un mateix, ja que a la llarga, la matèria que ha copiat mai la sabrà. Fins i tot, molts cops he pensat que surt a conte passar el temps estudiant que fent la “xuleta”, perquè a més, t’hi acabes enganxant i fent-ho sempre, fins que et veuen, no crec que valgui la pena a nivells universitaris.

Per últim, us recomano que llegiu la noticia, és interessant i entretinguda.

http://aula.elmundo.es/noticia.cfm?idTipoPortada=1&general=1&idComunidad=&idPortada=84&idNoticia=2757

Una mica d'humor...

dissabte, 9 de febrer del 2008

Responem i fem memòria....

A continuació veurem un seguit de preguntes que he respòs fent memòria i revisant antics apunts sobre la investigació, aquí tenim el resultat:

Qué és el mètode d’ investigació?

Es pot definir partint de tres punts:
a) Sentit ampli: forma de plantejar problemes i referit al procés general de la recerca. Té la funció de:
- Descriure un problema
- Tenir precisió del concepte emprat
- Revisar la bibliografia
- Hipòtesis
- Contrastar les hipòtesis
- Interpretar els resultats
b) Forma de tractar i resoldre els problemes. S’ha de veure els tipus d’objectes i teories. Poden ser:
- Històric
- Fenomenològic
- Comparatiu
c) Pla operatiu: sinònim de tècniques: instruments empírics i conceptuals utilitzats en el procés d’investigació.


I la metodologia?


Estudi dels mètodes i les parts o procediments d’aquests.
És un procés d’investigació que segueix a la propedèutica i permet sistematitzar els mètodes i les tècniques necessàries per arribar a terme.
Els mètodes són vies que faciliten el descobriment de coneixements segurs per solucionar els problemes que la vida ens planteja.


I les tècniques d’ investigació?

- Les entenem com els procediments, particulars i específics, o les formes concretes d’actuació operativa, que emprem per dur a terme les diferents fases del mètode científic.

- també són els instruments, les estratègies i les anàlisis emprades pels investigadors per a la recollida i l’anàlisi de la informació.

- A més, obtenir informació és reduir de manera sistemàtica i intencionada la realitat social a un sistema de representació que ens resulti més fàcil de tractar i d’analitzar.


Fases del mètode científic

El mètode científic diríem que consisteix en formular preguntes sobre la realitat del món social, sobre la base de les observacions de la realitat i les teories ja existents, i anticipar solucions als problemes i a contrastar-les amb la mateixa realitat, mitjançant l’observació dels fets, la seva posterior classificació i l’anàlisi.

Les seves fases consten d’observar un fenomen que es pot explicar amb els coneixements disponibles. Formulació del problema amb precisió.
Es proposen hipòtesis ben definides, fonamentades i contrastades. S’observen les dades i s’analitzen i classifiquen els fets. Per últim, s’ha d’estimar la validesa dels resultats.
D’una forma més esquemàtica, les fases les definiríem:
1. Pregunta inicial
2. Exploració
3. Problemàtica
4. Estructuració del model d’anàlisi
5. Observació
6. Anàlisi de la informació
7. Conclusions

Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa

Quatre característiques entre d’altres, podrien ser les següents:
- La investigació es fa des d’una perspectiva exterior.
- Es planteja una realitat explicativa, estàtica, unitària.
- Visió objectiva
- S’utilitza el mètode hipotètico-deductiu, és una metodologia deductiva

Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa

Quatre característiques entre d’altres, podrien ser les següents:
- Es difícil poder observa els resultats de forma entenedora sinó ha hagut un anàlisi de dades previ.
- S’expressen en formes de paraules o imatges.
- Es recull amplia i diversa informació descriptiva.
- Requereixen una mínima instrumentació

Instruments par la recollida de dades qualitatives

- Entrevista en profunditat, ja sigui lliure o semiestructurada, i focalitzada.
- Històries de vides
- Observació participant
- Discussió en grup
- Tècnica Delphi
- Anàlisi de contingut
- Biografíes
- Investigació – acció
- Investigació documental

Instruments per la recollida de dades quantitatives

- Enquesta
- Experimentació
- Fonts de dades estadístiques
- Qüestionari d’escales d’atituds i opinió
- Sociometria
- Anàlisi de xarxes
- Tècniques projoctives


Consultes fetes a:
- www.wikipedia.com
- Assignatures de cursos anteriors. (Bases metodològiques de la investigació educativa i tècniques de recollida i anàlisi de dades en investigació educativa)

dilluns, 4 de febrer del 2008

DE LA PEDAGOGIA AMBIENTAL A LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

Un dels punts de l’educació és la investigació que es fa d’aquesta, la recerca és molt important en l’àmbit educatiu tot i que no estigui anomenat com en altres àrees (ciències, per exemple).

L’expressió investigació educativa s’anomenava Pedagogia ambiental, però es va canviar per raons socioculturals i a la preexistència de les aportacions del món anglosaxó.

La investigació educativa, es pot entendre com a disciplina, en un àmbit de coneixement recent, en el que es troba en un moment de canvi a causa de l’avanç dels nous sistemes d’accés i intercanvi d’informació i tractament d’ella.

Un dels aspectes amb més debat, és el que fa referència als crítics de rigor pel que regulen les diverses metodologies per adquirir el caràcter de científica; un dels elements importants d’aquest procés, és la voluntat de comunicar els resultats. També s’ha de tenir en compte, que el investigador, fa una sèrie de consultes a diverses fonts d’informació amb el fi d’establir l’estat de la qüestió del coneixement sobre el fenomen que es pensa investigar.

La investigació educativa és un conjunt d’accions sistemàtiques amb objectius propis, que recolzats en un marc teòric actua sobre la realitat educativa, organitzant nous coneixements, teories, mètodes, medis, sistemes, models, patrons de conducte i procediments educatius.

Si ens dirigim algunes definicions, Jean Pierre Vielle ho defineix com: la investigació s’extendeix com tot procés de recerca sistemàtica d’alguna cosa nova, es tracta d’activitats intencionals i sistemàtiques que porten al descobriment i a la intervenció d’alguna cosa nova.

Una altra definició de Pablo Latapí, diu que la investigació: És el conjunt d’accions sistemàtiques i deliberades que porten a la formació, disseny i producció de nous valors, teories i sistemes.

Les utilitats que es poden trobar en la investigació educativa poden ser permetre la presència d’accions intencionals, i sistemàtiques; condueixen al descobriment d’una cosa nova; conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació i els diferents enfocaments aplicats a l’educació pels investigadors; fer servir el coneixement i el domini de la terminologia bàsica en les investigacions.

MÈTODES:

Els seus mètodes els separem en dos blocs:

Teòrics:

Són aquells que permeten rellevar les relacions essencials de l’objecte d’investigació, són fundamentals per la comprensió dels fets i per la formació de les hipòtesis de la investigació.

Entre els mètodes teòrics es troba:

Hitòrico – lògic Inductiu – Deductiu

Hipotètico – Deductiu Sistemàtic

Analític – Sintètic Genèric

Modelació Abstracte – Concret

Empírics:

Són aquells que permeten efectuar l’anàlisi, així com verificar i comprovar les concepcions teòriques.

PARADIGMES:

Les decisions que es prenen en l’àmbit social respecte a cada una de les dimensions depenen de com es percebi la realitat social. Els paradigmes tendeixen a guiar les accions de les persones. El concepte de paradigma té una infinitat de significats, pot trobar-se com un conjunt de creences i actituds, com una visió del món compartida per un grup de científics i que implica una metodologia determinada. En l’àmbit de les ciències socials, els paradigmes més usuals són:

PARADIGMA POSITIVISTA:

El paradigma positivista prové de l’escola filosòfica que defensa diferents supòsits en la forma de conèixer el món i la seva concepció, utilitza el mètode hipotètic-deductiu, estudia l’existència del món, del ordre de la natura, es basa en l’experiència i la validació de tot lloc i temps.

És un paradigma que està dominat per algunes comunitats científiques.

PARADIGMA INTERPRETATIU:

El paradigma interpretatiu es centra en la comprensió de la realitat educativa, partint dels significats de les persones que s’impliquen i estudien les seves creences, motivacions, valors, etc. del procés que no és observable ni d’experimentació.

Busca l’objectivitat; vol substituir les nocions científiques d’explicació i control del paradigma positivista per la comprensió i acció. Es centre en els estudis de vida social i dels significats d’accions humanes.

És descriptible i compren allò que és únic i particular del subjecte més que en lo general.

PARADIGMA SOCIOCRÍTIC:

El paradigma sociocrític es centra en la ideologia de manera explicita i de l’auto-reflexió crítica en els processos del coneixement. Vol transformar les estructures de relacions socials per donar respostes a problemes generats per aquests.

Prové de tradicions positivistes i interpretatives. Amb la intenció de superar el reduccionisme i el conservadurisme.

Pretén una ciència social que no sigui només empírica ni interpretativa.

CRITERIS:

Un dels aspectes més en debat en la investigació educativa es el q fa referència als criteris de rigor pels que es regulen les diverses metodologies.

Qualsevol investigació ha de respondre a uns criteris regulats que permeten avaluar la autenticitat del procés. Segons Y.S. Lincoln i E.G. Cuba, el rigor metodolìgic de qualsevol investigació científica pot ser considerada des de quatre criteris:

Veracitat:

Es refereix al grau de confiança que es pot dipositar en els resultats d’una investigació i en els procediments aplicats en la seva realització.

Aplicabilitat:

Determina lo rellevant i les possibilitats de que les explicacions i interpretacions, com resultats de una investigació, es puguin generalitzar o aplicar a altres contextos, a altres subjectes i a altres problemes de investigació.

Consistència:

Es refereix al grau en que estima que els resultats d’una investigació tornarien a repetir-se en el cas que es repliqui l’estudi amb els mateixos o semblants subjectes i el mateix o

semblants contextos.

Neutralitat:

Es refereix a que els resultats de la investigació són reflexa dels subjectes estudiats i de la mateixa investigació, i no producte dels judicis o interessos de l’investigador.

FONTS DOCUMENTALS ON ES POT OBTENIR INFORMACIÓ:

Es considera una font qualsevol document objecte que proporciona un coneixement útil per la construcció d’una ciència.

Un dels elements constitutius del procés d’investigació és la voluntat de l’expert en comunicar i fer públics els resultats i les conclusions als que han conduït el seu estudi, per la seva validació i el seu us per part de la comunitat científica.

El propi investigador haurà de tenir que recórrer a la consulta de tota una sèrie de fonts informàtiques a partir de les quals haurà analitzat l’estat de la qüestió de la seva investigació.

Podem trobar les següents fonts: les primàries i secundàries, centre documentals i bases de dades, xarxa telemàtica i internet

LIMITACIONS DE LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA:

Dintre la investigació educativa, les limitacions més destacades són:

Limitacions d’ordre ambiental: Situacions de l’ambient i característiques dels subjectes que afecten als resultats de la investigació (nivell sociocultural, edat, sexe,...)

Limitacions d’ordre tècnic: límits que afecten a la qualitat de la informació recollida, de la dada o de la mida. No es garantitza la realitat estudiada.

Limitacions derivades de l’objecte d’estudi: ocasionalment, la pròpia naturalesa de la realitat educativa fa difícil la seva exploració.

Limitacions d’ordre ètic-moral: fan referència al fre que s’ha de posar a tot tipus d’intervenció que pugui perjudicar de manera negativa al propi individu, a la seva personalitat, autonomia, intimitat o desenvolupament emocional.

EXEMPLE:

Un exemple d’un estudi o recerca que s’hagi fet públic i estigui lligat en el món educatiu, podria ser, l’INFORME PISA, ja que és un anàlisi del rendiment dels estudiants, que es fa a partir d’uns exàmens mundials que es realitzen cada tres anys i que la seva finalitat és la valoració internacional dels alumnes. A més, en aquest estudi, hi ha molta investigació, es qüestiona, s’ha tingut que utilitzar instruments de recerca d’informació com el qüestionari, els tests, per poder analitzar les dades i treure’n conclusions.

Els investigadors que ho van fer es deurien trobar amb varies limitacions esmentades anteriorment.

- Llocs de consulta:

www.wikipedia.com
www.monografias.com/trabajos28/investigacion-educativa/investigacion-educativa.shtml

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=54577 En aquest enllaç, es poden trobar articles interessant a través d’una revista.