HISTÒRIA DE VIDA: 23 anys aprenent amb un somriure

El dia 10 de maig del 1985 a Barcelona, una nena va néixer en un dia que no és habitual el mes de maig... envoltada de neu… aquesta nena sóc jo.
En llarg dels meus casi 23 anys, he tingut una educació de la qual n’estic molt orgullosa, començant per la de la família, que sempre m’han ensenyat les coses que són correctes i les que no, quines són les limitacions, etc. i acabant per la que he rebut en totes les escoles que he anat.
L’educació que he tingut en les escoles i centres en general té aquest principi...

p – 4, p – 5 I PRIMÀRIA:
Dels 5 anys als 11 anys, és a dir, de p – 4 a 6è vaig anar a l’escola St. Vicenç de Paül. Una escola de monges on només es cursava fins a 8è, i més endavant, al canviar i establir la E.S.O., es van quedar a 6è. La tenia a menys de 2 minuts de casa, això m’agradava perquè sempre podia veure més estona els dibuixos tant al matí quan esmorzava, com al migdia, ja que com la meva mare no treballava, anava a dinar a casa. En tota aquesta etapa només en vaig quedar a dinar dues vegades a l’escola, i al últim curs.
He de confessar que fins que no vaig ser una miqueta més gran no m’agradava anar a l’escola, perquè sempre volia estar “amb la mama” si més no al principi de curs, quan anaven passant els dies ja se’m passava.
Respecte al professors de primària van haver-hi tres que em van marcar:
“Sor Josefina”, una monge que em feia “por” cada cop que la tenia a classe em feia fora perquè plorava, era superior a mi, i clar, com els nens diuen les veritats, si em preguntava perquè plorava jo li responia perquè no m’agradava.
L’altra professora es deia Carme, que ja la vaig tenir a 6è, recordo que ensenyava molt bé i vaig aprendre molt, considero que va ser la millor en tot primària. I per últim el professor de gimnàs, el Manel, que patia i ho passava bé alhora, vull dir, no oblidaré els dies que havíem de saltar el poltre i jo no en sabia però també ens feia jugar molt i tenia un caràcter peculiar. Aquest professor va ser el primer que em va ensenyar normes de esports i des de llavors sempre m’han agradat gairebé tots els esports. (futbol, basquet, hambol...).


SECUNDÀRIA (E.S.O.):
Vaig començar la E.S.O. a una altra escola, a l’Institució Montserrat.
Ha estat la millor escola en la que he estudiat, tenien una molt bona manera d’ensenyar, d’aprendre conjuntament, d’inculcar-nos uns valors.
A classe, l’estructura que teníem va ser, a 1r i 2n les taules eren de 4 o 6 persones, estàvem en grups, (menys als exàmens). I a 3r i 4t en taules de 2 persones. A partir de 2n vam començar a fer els famosos grups flexibles, que els hi dèiem: Bàsic, normatiu i aprofundiment. Jo sempre vaig anar el grup d’aprofundiment a matemàtiques i llengües menys un trimestre de català que vaig està al normatiu.
També fèiem les típiques assignatures variables que ens dèiem que en tota la ESO havíem d’escollir unes mínimes de llengua i matemàtiques però la resta no, llavors fèiem assignatures de ciències naturals per aprendre sobre l’univers, de fer coses amb fusta, a iniciar-nos al món de la televisió, de la fotografia, etc... Crec que aquestes assignatures ens van servir no només per aprendre una mica de cultura general, sinó per educar-nos, ja que fèiem moltes coses en grups.
El que més he de destacar d’aquesta escola són els grans professors que vaig tenir, tots; tots eren genials, no t’ensenyaven només, t’educaven amb carinyo, tots ells tenen algun punts que els fa que siguin especials per mi i que els recordi amb molt de orgull. Fins i tot ara, si els vaig a visitar, em segueixen tracten com si fos l’alumne que van tenir ja fa bastants anys.

BATXILLERAT:
Aquesta és una de les etapes que menys m’ha agradat, només es salven les amistats que vaig fer. L’educació la que tocava, la d’un institut de batxillerat normal. L’institut es diu Joan Pelegrí, i en aquest seria tot el contrari que l’anterior, salvaria a un o dos professors de tots els que vaig tenir.
Vaig fer el batxillerat científic; el que crec, és que la diferència de nivell acadèmic en ESO i batxillerat era molt gran i de treure notables vaig passar a suspendre’n 6 al primer trimestre, però a les recuperacions tot es va solucionar i vaig passar a 2n curs, vaig aprovar amb els dos anys el batxillerat.
Destacaria dos punts en aquesta etapa: El primer, es que érem capaços de fer uns 12 exàmens en una/dues setmanes amb classes incloses, i ara ens posen 3,4 o 5 i ens pugem per les parets, crec que hem perdut hàbit d’estudi i ens hem acostumat a fer treballs en grups o individuals i reflexionar sobre les coses, no “empollar i vomitar”. I el segon, que és com anècdota, que la meva tutora em va dir que no m’esforces a fer la selectivitat perquè no estava capacitada per anar a la universitat, que millor anés algun cicle de grau superior, sort que sempre he estat una noia amb caràcter i no vaig fer cas, perquè clar, sempre he tingut el problema de ser una mica “mandrosa”.

CURS DE SELECTIVITAT:
Al acabar el batxillerat, em vaig relaxar tant que no vaig poder aprovar la selectivitat, i per fer-ho bé, vaig esperar-me un any, m’he la vaig preparar i de pas, vaig treballar en un menjador als migdies (justament a l’escola on vaig cursar la ESO) i em vaig treure el carnet de conduir.
Aquest centre es deia CETUC, ajudaven a preparar les proves tant de selectivitat com de prova per accés a la universitat per majors de 25 anys.
Bàsicament, el que fèiem eren exàmens de selectivitat, a mi em va servir perquè si la vaig aprovar.

UNIVERSITAT:
I per acabar, l’actualitat, la Universitat Rovira i Virgili, la qual vaig entrar perquè a Barcelona em va faltar una dècima, però no m’arrepenteixo gens, al contrari. Aquí he après molt, i el que més m’agrada és que la majoria de professors et coneixen, pel nom o sinó per la cara, no ets un “número” com la majoria de universitats. De la carrera, m’agrada molt i sempre he cregut que està feta a la meva mida. De feia no ens podem queixa molt si ho comparem amb altres, però cal dir que als finals de curs anem boges de feina i sobretot aquest any, suposo que s’ha de nota que només ens queda 1 any....